PINYA

Un any més, tanquem la paradeta de l'exercici i ho fem amb unes reflexions i un resum del curs.

Nari nan, nari nan (anar-hi anant) i li donem el tomb al calendari de la temporada 2014/2015. Ja n’hem passat una més, i van...............(poseu-hi vosaltres el nº).

Sembla ahir que vam arribar al camp de futbol donant la mà al marrec del nostre fill per tal que el deixessin jugar amb el Atlètic. Aquí ja ens vam trobar amb un canvi; no era Atlètic Vilafranca a seques – Chiquilín pels amics-, ara es deia Fundació Privada Esportiva Atlètic Vilafranca.

Tot plegat sembla sigui una nimietat, però no ho és. Realment implica un canvi substancial  en el model de gestió del club i la seva organització directiva en comparació amb el que hi havia fins llavors. A nivell de tècnics encara hi ha una representació de la vella guàrdia atlètica: el Feno, el Ramon de Vilobí, el Jaume de Lavern, el Juantxu (no tant antic) i alguns altres que ara mateix no recordo. Els directius, poc coneguts personalment però si de vista, uns més i d’altres no tant: el Lluís Ollé, l’Osuna, el Pere Montserrat, el Manel,........... No m’hi sento estrany i li dic al Feno (Pepitu), si poden deixar provar al nen ja que m’agradaria formés part d’una organització amb uns valors i una disciplina que li servís per la seva formació personal vital, però si ell no s’hi troba a gust, ho deixarem.

Era ahir i ja fa d’això vuit anys que continuem encetant temporades i seguim acompanyant al fill, no marrec, però sense donar-li la mà, ans al contrari, ara és ell qui va al davant i jo el que li diu que no camini tant de pressa. Hem tingut moments bons i de no tant bons però això és com a la “mili”, que només expliques les millors estones i la nostra memòria (selectiva) deixa les dolentes al darrera però no les esborra.

Fa goig veure joves jugadors que ens vàrem trobar el primer dia i encara hi són ara. Alguns en el nostre mateix equip sempre i d’altres que van marxar i després han tornat. A vegades és bo encetar una nova aventura cercant una pretesa fantàstica millora per adonar-se que no tot és tant bo, ni tant dolent tot el que ens diuen. A tot arreu hi han coses bones i de no tant bones però, amb el temps i una bona disposició, podem aprendre a sentir quelcom més pel club que ens manté ocupats una bona part del nostre temps de lleure. Ho podem definir com sentiment atlètic i sentir orgull i satisfacció a la vegada en pertànyer a un club com aquest, carregat d’història i simbolisme per Vilafranca i el Penedès. Penseu una mica en gent futbolera que coneixeu i en com se senten orgullosos quan parleu de l’Atlètic i us diuen: “jo també hi vaig jugar”. I tot seguit, aquesta complicitat fa que la conversa sigui més oberta i franca quan no, una font de records qual llibre de crònica d’infantesa i joventut.

De ben segur que podeu pensar que això és quelcom que es dóna amb totes les entitats o associacions d’aquest tipus. Pot ser si, però per mi és aquest club de futbol el que em fa sortir el sentiment ja que no n’he viscut un altre ni tampoc sento la necessitat de cercar-ne un altre de similar. Tots aspirem a estar, per nosaltres o els nostres fills, en algun dels millors clubs nacionals o internacionals de primera fila però estic convençut que el sentiment és diferent. Això que ens és proper i no ens costa gens de fer-nos nostre, serà més complicat d’aplicar-ho en un altre lloc més gran i més impersonal. Aquí ens coneixem tots o quasi tots i les vivències són més compartides. Participem de les alegries o sentim les penes amb més intensitat per allò de les empaties amb els que ens envolten i trobem al voltant. És aquell tòpic de semblar una gran família.

Com a moltes famílies, no tothom està content amb tothom. Hi han diferències de criteris o d’actuacions però, amb bona voluntat, s’intenta que no siguin insalvables. Al cap i a la fi, tots volem el millor pel benefici mutu en la part esportiva i social. Vull fer esment de l’immens treball de les persones que ho dirigeixen i gestionen en l’intent de satisfer els anhels individuals en pro dels guanys col·lectius. Sense el seu esforç, no seria possible disposar d’aquest club tal com el coneixem i, encara que alguns en perceben una assignació,  ni de bon tros és proporcional a la seva dedicació. A part, hi ha un grup de col·laboradors totalment altruistes i que ajuden en moltes tasques que no es veuen però que són necessàries i imprescindibles per tal que no s’aturi la roda que ens mena a seguir temporada rere temporada i fins que nosaltres mateixos volem que sigui així.

En fer un balanç de la part esportiva, hem d’estar molt satisfets dels èxits aconseguits:

-L’equip sènior assoleix l’ascens a 2ª Catalana desprès de guanyar una eliminatòria de promoció.

-El Cadet A ascendeix també a la categoria de Preferent.

-El femení Cadet-Juvenil A es classifica per jugar la Copa Catalunya.

-L’Infantil A aguanta la Preferent.

-L'Infantil B acaba pujant a 1ª com millor segon.

-L’Aleví A puja a Primera en quedar campió del seu grup.

-L’Aleví C puja a Segona també quedant campió del seu grup.

-El mes de febrer es disputà una fase del Campionat d’Espanya sub16 i sub18 a les instal·lacions del club FEAV.

-El juny es celebra el I Congrés del porter de Futbol organitzat per FEAV.

-...................

I, a banda de tots aquests, molts dels equips han superat les expectatives inicials i podem dir que tots han evolucionat i progressat adequadament. Tothom es mereix l’aprovat i ningú suspèn.

Ja per tancar aquesta recopilació de fets i percepcions de la temporada, hem de destacar que ha estat un any molt complex a nivell directiu ja que les pressions d’altres entitats i organismes i la defensa forta del nostre model d’entitat , sovint no ha estat ben entesa i ha dut tensions i malestar que passen factura a les persones i que comporten una càrrega emocional que sovint supera la resistència dels dirigents i pot provocar la pèrdua de la il·lusió i l’empenta de seguir la gestió altruista dels interessos del club. Presi, resisteix i no t’ensorris. Deixem que el temps faci el seu curs i que els entrebancs restin superats per tal de tornar a carregar les piles i encarar un nou exercici.

 

 Un bon estiu per tots i ens veiem la propera temporada.

orubias.com, maduras latinas.com, ildo.tv