×

Avís

Còpia fallida
23-gav
F.E. Atlètic "A"
8
1
Gava "G"

Ens aixequem i mirem amunt per creure en les nostres possibilitats.

Com la primavera meteorològica, en aquest partit hi va haver de tot i en poca estona: bon posicionament, joc de combinació, accions individuals brillants, alt ritme de circulació de pilota, cobertures posicionals, gols (algun d’ells d’excel·lència), àmplia possessió de pilota, concentració, actitud,........., poca intensitat, relaxament, errades no provocades, presses, precipitacions, falta de concentració, joc lent.

Per sort, les coses bones van prevaldre pel damunt de les no tan bones. El Gavà va intentar un partit de contenció per sortir a la contra però la poca velocitat i els desplaçaments llargs i poc precisos, no ajudaven a fer un joc que provoqués dificultats als nostres. Amb el control total de la pilota per part de l’Atlètic, el partit aviat es va convertir en una successió de bon futbol i oportunitats de gol que, com ve sent habitual, s’aprofiten poc però no és preocupant quan tu en generes moltes i no deixes que el rival en tingui ni una.

Com ja hem comentat en d’altres ocasions, en aquestes situacions apareixen aquells jugadors amb una tècnica superior que ens ensenyen petites (o immenses) “delicatessen” pel gaudi dels aficionats que ho contemplen i en aquesta ocasió no va ser diferent. Això si, quan l’acció individual és una conseqüència natural del domini del joc d’equip, és converteix en la cirereta que corona el pastís; però quan la individualitat és el recurs de la nul·la generositat i del major egoisme, estem davant d’un perjudici al joc del conjunt i en la possibilitat que el contrari obtingui un premi excessiu pel seu pobre argument futbolístic, com així ens va passar en el gol encaixat. Hi han jugadors que assoleixen un rol i quasi sempre l’acompleixen; estan a l’alçada quan es requereix i són fiables en la seva actitud. Per contra, en trobem d’altres que, lluny d’esforçar-se, s’acomoden a la situació i no saben o no poden sobreposar-se i integrar-se amb els companys que estiren del carro. En els partits com aquest que aviat es posen de cara, és quan aquells jugadors sense tanta presència, han de mostrar el seu compromís i ensenyar la seva millor cara per convèncer a l’equip que en poden ser part important. Amb això no vull dir que en aquesta ocasió no s’esforcessin, no; l’observació ve per la poca continuïtat en el treball i l’entrega. Són aspectes a millorar que no ens han de fer perdre de vista la major part de bon joc que va dur a terme l’equip. Som-hi dons, a la feina.

Alineació (entre parèntesi, els gols): Sergi Vives i Javier Arévalo  (porters), Joan Montserrat(2), Oscar Palomo, Gerard Palau (1), Edgar De La Rubia (1), Alex Atienza, Miquel Casas (1), Xavi Colomer (1), Pau Esteve (1), M. Tachaoute (1) i Julen Torres.