|
|
|
|
|
|
|
Una vegada més en les darreres setmanes, hem de parlar d'un partit decebedor del Benjamí B.
Tot i començar amb empenta, la superioritat física de l'equip rival, que no pas el joc, van ser suficients perquè aconseguissin una còmoda victòria. I es precisament això,
que la victòria els acabés resultant fàcil, el que els nostres jugadors han de veure que no pot passar. Uns dies es juga millor i altres pitjor però l'equip contrari no ens ha de superar en les ganes de guanyar el partit. Aquella insistència i tossuderia que demostrava tenir l'equip per lluitar els partits fins el darrer minut, que tant ens havia agradat fa no pas tantes jornades, s'ha anat diluint i no sabem perquè.
La impressió que dóna des de fora és que els jugadors tenen massa por a fallar. Això fa que es treguin la pilota de sobre amb precipitació o que no la demanin quan haurien de fer-ho. Aquesta inseguretat es va generalitzant i l'equip es descomposa. Potser cal fer una sacsejada forta perquè els jugadors s'espabilin però, al mateix temps, tornar a donar-los tranquilitat perquè tornin a fer les coses com han demostrat que poden fer. I amb la feina feta de cara a la classificació, potser prioritzar la manera de jugar i la intensitat per davant del resultat.
Tal com deiem, l'equip es va posar ben aviat 2-0. Però quasi tan ràpid com es va posar guanyant, el rival va remuntar i es va posar 2-3. Tot i que es va aconseguir l'empat a 3, un quart gol del contrari (per cert, en claríssim fora de joc) va fer que l'equip s'ensorrés. El joc i la mobilitat van anar empitjorant i es va arribar a una derrota final inapelable.
Cal animar-se! No sabem des d'aquí quina és la fórmula màgica perquè l'equip recuperi les sensacions que ens feien disfrutar a tots algunes setmanes endarrera, però s'ha d'intentar trobar-la. Encoratgem als propis jugadors i a l'equip tècnic perquè ho aconsegueixin i fer un bon final de temporada.
Van jugar: Gerard, Miquel, Pol, Martí (1), Joan, Polo, Alex (1), Oscar, Joel (1), Vern, Oriol Sanchez, Mata, Xavi i Sergi.
